¿Porqué no se verá el Espot turístico de Nadal en los mercados emisores?

La noticia de que el espot protagonizado por Rafa Nadal no va a emitirse ahora por un error, ya que es ahora el momento en que muchos turistas toman sus decisiones de compra, ha llenado de estupor a muchos, pero no demasiado a nosotros los publicitarios. A nosotros no nos sorprende puesto que llevamos toda la vida clamando en el desierto sobre la importancia trascendental de la buena y estrategica publicidad y promocion turistica para poder competir bien y vender a buenos precios nuestra oferta en Baleares, que es la que da el pan al 80% de la poblacion.

Una y otra vez desde todos los sectores (no solo el institucional) se ningunea a los publicitarios (profesionales cualificados que han de dedicar 4 o 5 años de su vida a obtener una licenciatuara universitaria, ahora grado) y que basan sus decisiones en criterios científicos y técnicos (nunca deciden con un simple “me gusta” o “no me gusta”).

Ya es hora de que todos tomen conciencia de que la publicidad, las relaciones publicas y la promocion, la comunicacion comercial en su conjunto, son determinantes para nuestro futuro como sociedad.

Partiendo de un mismo presupuesto en publicidad y comunicacion, una decision desacertada, realizada por el “yo se de publicidad” de turno o el politico de turno puede llevar facilmente a perder una importante  cuota de mercado, a que no se vendan las camas que debian venderse y a que, en definitiva, familias enteras se queden sin pan porque alguien ha pensado que todo la relativo a la publicidad y promocion no es mas que “pecata minuta” de lo que puede encargarse cualquier amiguete al que le “gusta” la publicidad. Algo tan absurdo y ridiculo como dejar que te opere de una hernia un colega por la simple razon de que “le gusta mucho la medicina, incluso hizo un cursillo con la Cruz Roja”.

Un poco de seriedad señores, la publicidad y la comunicacion (ya sea 0.0, 1.0 o 2.0) es absolutamente estrategica para Baleares y su futuro económico y social. Dejen todas, absolutamente todas, las decisiones que tienen que ver con ella en mano únicamente de profesionales formados y con amplia experiencia en el ámbito de la comunicación comercial, y no en el primer periodista, informatico con veleidades de marquetiniano, diseñador avanzado o cualquier otro “enterado” que pase por allí. Y es que, con las cosas de comer no se juega.

Hauria de canviar UM de nom i marca?

Al llarg dels ja molts, potser massa, anys de carrera com a publicitari, han passat per les meves mans (o més ben dit pel meu cap) molts casos en els que es plantejava la creació d’un nom nou per un producte o  servei que en ocasions era nou i en d’altres ja existia. Tècnicament al complex procés de creació d’un nom se’l denomina naming (en publicitat i màrqueting l’anglès és omnipresent, que hi farem). D’altra banda he participat en la creació i desenvolupament de diferents campanyes de propaganda política (de gairebé tots els partits d’àmbit autonòmic a les Illes Balears). Això significa que he hagut d’ajudar a resoldre problemes de comunicació que tenen a veure amb el que es planteja ara UM.

Anem per parts, què significaria en termes de màrqueting i comunicació renunciar a la marca UM (Unió Mallorquina)?. Per una part significaria renunciar a la seva marca, la marca, encara que la major part de la societat no ho cregui, és l’actiu més important per a qualsevol empresa o institució (molt més important sovint, en termes econòmics, que les propietats de l’empresa, que els seu “Know How” i en ocasions fins i tot més important que el seu capital humà). El valor d’una marca (en termes econòmics) es construeix gràcies a la presència del producte o servei al mercat, a la seva presència als mitjans de comunicació social i també, com no, de la publicitat o propaganda (en el cas dels partits) que van fent al llarg dels anys. Per tant el valor de la marca UM prové de tots els anys de presència pública, de presència als mitjans de comunicació, a les institucions, als ajuntaments, etc. És a dir s’ha construït míting a míting, vot a vot i sopar de caçadors a sopar de caçadors durant anys i anys. Totes aquestes activitats han anant construint en la ment del consumidor (del votant en aquest cas) una imatge mental sobre el que és i el que significa Unió Mallorquina. Aquesta imatge mental s’ha transformat en una acció concreta de vot en les distintes convocatòries electorals i això ha implicat l’assoliment de diferents càrrecs (regidories, conselleries, batlies,  direccions generals, etc.) que han significat ingressos econòmics per a molts militants de la formació i en alguns casos, un modus vivendi (deixem ara de banda els pressumptes enriquiments il·lícits, favors i enxufismes varis que hi hagin pogut anar associats, que això ho han de valorar els tècnics del ram, és a dir jutjes, fiscals i advocats). Si ho comptabilitzàssim tot veuríem que pot arribar-se a calcular el valor monetari de la marca Unió Mallorquina i de ben segur la xifra no seria gens menyspreable (estaríem parlant, en qualsevol cas, de molts milions d’euros, no de propina).

Renunciar a la marca Unió Mallorquina implicaria, automàticament, desfer-se de tot el valor de la marca Unió Mallorquina i, també, llençar en part als fems tot el patrimoni (posicionament en la ment dels seus votants actuals i potencials) de la marca UM, és a dir, llençar molts milions d’euros a la paperera. Ara bé, si únicament es fes un canvi de nom per substitució de l’actual, hipòtesi que actualment es planteja, per exemple que es passàs a dir Convergència Insular (és un dir), realment es perdria tot el valor de la marca UM?. No, és clar que no, tothom sabria que Convergència Insular és el mateix o gairebé el mateix que UM, per tant tot el valor de la marca (per bé i per mal) es mantendria gairebé intacte en la nova marca. Es tractaria d’un canvi de marca inútil.

Plantegem una segona hipòtesi, que UM renuncia de bons de veres a les seves sigles de manera profunda, a través d’una dissolució/refundació, nous estatuts, canvi generacional complet, tot això a la vista dels votants i publicitat i seguit a través dels mitjans de comunicació,  i es passàs a dir Convergència Insular (per exemple). Aleshores si que podria tenir sentit un canvi de marca. Ara caldria treballar en recuperar l’espai polític i de posicionament de màrqueting que havia deixat orfe l’extinta UM, és a dir, el centre dreta nacionalista/regionalista. Això seria una tasca no impossible però si molt dificultosa, bastant semblant a crear un partit de zero que podria, ara sí, eludir la seva vinculació amb la corrupció que se suposa que és la raó que fa plantejar-se la possibilitat de canvi de nom a UM. És aquesta segona possibilitat la única que té sentit des d’un punt de vista de comunicació i màrqueting polític, una possibilitat que suposaria pràcticament crear un nou partit amb tot l’esforç que això comporta.

Crear una nova marca política en l’escenari social actual es extremadament difícil, ja que les marques polítiques existents (els partits polítics) ocupen posicions molt sòlides i estables en la ment dels consumidors/votants i, a més, la llei d’Hont perjudica clarament a les marques (partits) que ocupen posicions petites en la ment dels votants quant a resultats electorals, tendint a eliminar-los i afavorir el bipartidisme o, si més no, l’oligopoli quant a marques polítiques.

De tot el que he dit es desprèn que, com a publicitari amb àmplia experiència en la gestió de tot tipus de marques, desaconsell nítidament un canvi de marca cosmètic. Aconsell, per tant, deixar la marca tal i com està i treballar a fons per netejar-la. La neteja de la marca política no passaria (i ara m’estic terra al damunt com a publicitari i comunicador) ni per grans canvis en el discurs, ni en les relacions públiques, ni en la publicitat política, sinó que passaria, en primer lloc, per la pura acció política: si no volem corrupció que ens associïn a la corrupció, demostrem-ho a les totes: que sigui UM mateixa que denunciï  aquells de la seva pròpia formació que no fan les coses ben fetes, que apliqui de manera implacable i radical mesures a la mínima sospita d’enriquiment il·lícit, tot això de manera sostinguda i durant anys. Això seria aplicar la màxima de les Relacions Públiques (Fer ho bé i després fer-ho saber), una vegada actuat, aleshores si, arribaria l’hora del màrqueting polític, de la publicitat i les relacions públiques: és a dir comunicar als quatre vents el canvi de manera fresca, estratègica i eficient (és a dir aquí ja hi podríem entrar els especialistes en comunicació per ajudar a restablir del tot la reputació i la imatge de marca malmesa).

Ah, pel que fa al cas, no cal anar-se’n a cercar al benvolgut Bassat per ajudar a decidir si canviar o no de nom,  ja que a les Balears hi ha excel·lents professionals tant en l’àmbit de la comunicació i la publicitat com en la investigació social que podrien assessorar Unió Mallorquina amb tanta solvència com aquest insigne publicitari, però tothom és lliure de contractar a qui vulgui i bé està el que ve acaba.

Neix Bones Idees Comunicació. Un estudi de Publicitat i Comunicació

Sense executius de comptes, sense gerent, sense comercials, ni intermediaris. Només Bones Idees en publicitat i comunicació. Entre els nostres clients, des de petites empreses amb 2 empleats fins a multinacionals amb més de 20.000. Com ho aconseguim: els nostres preus són bons i les nostres idees millors. Si vols conèixer-nos millor i sabem d’on venin i que hem fet abans, posa’t en contacte a través del mail.

Neix Bones Idees Comunicació

En Marti Pallicer ha posat en marxa Bones Idees Comunicacio, un Estudi de Publicitat i Comunicació que s’ubica físicament a Pollença, Mallorca i que ja des del seu naixament treballa per a empreses i institucions amb situacions i necessitats molt diferents. Entre els nostres clients tenim des d’una petita empresa amb dos treballadors fins a una gran multinacional amb més de 20.000. El nostre secret està en fer una feina creativa i estratègica de molta qualitat i totalment orientada a obtenir resultats concrets i mesurables. La nostra gran avantatge és que partim d’un gran bagatge de més de 12 anys d’experiència com a publicitari de Martí Pallicer i que hem optat per renunciar a tot allò que no aporta un valor real i tangible al client o anunciant però que acaba pagant. Ens referim a que no tenim, ni volem tenir, comercials ni venedors, ni gerents ni directors generals. Només gent 100% professional de la publicitat i comunicació. La nostra experiència ens demostra que col·locar intermediaris entre qui “demana” la feina i qui la fa només enlenteix el procés, fomenta la pèrdua d’informació (pel camí) i, a més, encareix el producte.

Feim comunicació integral que vol dir que pensam estratègicament de totes les possibles accions, campanyes i estratègies, quina és la millor per als objectius específics de cada client. Això vol dir que la nostra proposta concreta de comunicació i publicitat serà totalment a mida… A un client li bastarà amb crear un nom de producte i una marca i a un altre li convendrà donar-se a conèixer a través d’un acte de relacions amb els mitjans o a través d’una campanya de comunicació online basada en xarxes socials. Com que som simplement comunicadors i publicitaris no venem res a priori. És a dir potser s’haurà de fer un fulletó o no. Potser s’haurà de fer un anunci de premsa o no. Potser intentar llençar un projecte amb un vídeo viral… no hem de vendre  cap solució preconcebuda al client i això ens fa molt més efectius i eficients, totalment enfocats a obtenir respostes rendibles que suposin retornar el màxim de cada cèntim invertit. Tant és així que estam oberts a cobrar en funció dels resultats.